Ponents

En els darrers 15 anys hi ha hagut molts intents d'innovació educativa: TIC a les aules, Pla Bolonya a les universitats, qualitat, treball per projectes per projectes ... Però ens han ajudat aquestes accions aïllades a caminar cap a una transformació educativa profunda? A través de conceptes clau i petites activitats, descobrirem les febleses i les fortaleses del nostre entorn educatiu per assolir el principal objectiu d'una escola ideal: formar a les persones del futur.

A través de explicar las bases de algo superior a la motivación (el sentido) y con el foco puesto en las emociones, Javier Cebreiros desarrolla una teoría de la comunicación de las personas basada en la autenticidad como elemento diferenciador. De forma amena y con base científica, comparte ideas relacionadas con la pasión, el liderazgo o la capacidad social de los seres humanos. Una conferencia animada y cargada de ideas que giran alrededor de potenciar la capacidad de los asistentes para de animarles a obtener mejores resultados personales y profesionales.

En el món de l'educació no hi ha receptes elaborades, és un món de cor i d'imaginació, però si un mag em demanés dissenyar l'educació dels nostres nens i nenes a partir de demà, jo inclouria en la seva olla de pocions tres paraules en relació a la infància: PODEN, FAN I ESTIMEN. Això és igual que capacitats, competències i cor. Dissenyar sistemes que confien i són optimistes, que pensen que demà serà una miqueta millor que avui és parlar d'EDUCACIÓ, amb majúscules, sense complexos, sense falsa política i amb l'amor infinit que mereix la infància, el nostre major tresor.

Tots sabem com són d'importants les noves tecnologies aplicades a l'educació: motiven els alumnes, faciliten alguns aprenentatges, els ajuden a aprendre jugant, a seleccionar la informació, a viure en el món actual. Però hi ha altres TIC que cal no oblidar mai, en cap situació i menys en una classe. Aquestes són: la tendresa, l'Interès i l'Afecte. Els mestres, solem dir que tenim la millor feina del món per treballar amb el tresor més gran que existeix: els nens. Però sembla que a vegades ens oblidem d'això i actuem com si fossin màquines; màquines d'aprendre, d'estudiar, de repetir, d'obeir. No ho són, són persones, són la millor selecció dels éssers vius: són nens. Si com molts diuen, són el futur de la societat, ¿com volem que actuïn en aquest futur? Com màquines o amb cor? Jo prefereixo una societat dirigida per la segona opció. I per a això hem d'educar amb les altres TIC.